Els polítics corruptes espanyols, famosos internacionalment.

El diari 'The New York Times' porta hui a la seua portada en un extens article la situació de corrupció a Espanya, en el que afirma que els jutges espanyols estan investigant actualment a "cerca de 1.000 polítics, que van des dels alcaldes de pobles xicotets a exministres del Gobierno". La informació presa com a referència el cas de l'exalcaldessa del Queixal (Saragossa) , María Victòria Pinilla, per a repassar altres com el cas Urdangarin, la gestió de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i inclús anomena al president del Govern, Mariano Rajoy, del que diu que ha hagut d'enfrontar-se a una llista "en la que es registrava que membres del seu partit rebien diners per davall de la mesa", en al·lusió als sobresous entregats per Luis Bárcenas. 
Encara que 'The New York Times' assegura que Espanya "no és en absolut el més corrupte d'Europa", també apunta que "mucho més està per vindre". Per al diari, la corrupció a Espanya "es el resultat d'una estructura política que posa un enorme poder en mans de les autoritats locals, on molts d'ells poden atorgar contractes o terrenys amb poca o cap consulta". "Durante un esmorzar poden decidir que faràs amb 100 milions d'euros", explica al periòdic Manuel Villoria, professor del ciències polítiques de la Universitat Joan Carles I, i afig que, davant d'açò, els dirigents "podían demanar el que querían". "A menut no és per a ells, pot ser un apartament per a una filla o per als fills d'una hermana", apunta Villoria. 
A més, 'The New York Times' ha destacat els vincles de les autoritats regionals i municipals amb les caixes d'estalvis que, segons la seua opinió, "han creat les condicions ideals per a la corrupció en els anys del 'boom' de la construcción". Respecte d'això, Villoria ha explicat que, pronto, altres sectors començaran a ocupar el lugar" de la construcció. Així, ha indicat que "el sistema sanitari, que està sent sotmés a la privatització, fàcilment podria prendre este lloc en el futur, a menys que es realitzen cambios". 
Reforçar el sistema judicial: El diari nord-americà assenyala que a Espanya "ya es parla de reformar el finançament dels partits i les lleis de transparència, així com l'augment de penes per a la corrupció i l'enfortiment de la independència dels auditores". Però, segons subratlla el periòdic, "muchos experts creuen que encara queda molt per fer per a reforçar el sistema judicial insuficientment finançat, que permet que molts casos de corrupció queden sense resoldre durant años". 
No és la primera vegada que 'The New York Times' dedica algun dels seus reportatges a Espanya. Al setembre de 2012 publicava una sèrie de fotografia que, segons explicava, retrataven "la austeritad i l'hambre" en el país. 
A més, el passat mes de març, el diari nord-americà criticava en un article el "lujo" de la Setmana Santa. 
Per al diari, la corrupció "fue acceptada en el sud d'Europa com un fet normal, com una forma de distribuir el botí entre unes poques persona, en molts casos, els fiscales". Al seu parer, ha sigut l'arribada de la crisi la que, al "estancar proyectos", va acabar "por alçar el vel sobre els funcionaris corruptes, els suborns, els pagaments per favors i altres acords que pocs imaginaban"
"En un moment a Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal estan imposant plans d'austeritat de reducció del dèficit a uns ciutadans en compromisos, estes revelacions de corrupció política generalitzada estan avivant un amarg ressentiment, està desestabilitzant governs i minant la credibilitat de la classe política en el seu conjunto", apunta el text.

Comunicat de democràcia real ya!

maig 16th, 2013
 Estos dies s'està anunciant en les xarxes la realització d'un congrés d'una autodenominada 'Asociación DRY' per a este dissabte 18 i diumenge 19; així com una crida a una reunió de col·lectius este divendres 17 per a parlar de crear una opció política. Volem comentar respecte d'això: Que la dita Associació NO és Democràcia real JA! . Porten més d'un any suplantant la identitat d'un col·lectiu que treballa per i per al 15M , mentres que esta associació només treballa per a ella mateixa i els seus interessos. Que la dita Associació va robar la pàgina de facebook estatal de Democràcia real JA! . Així mateix va robar el compte de twitter del 15M \@15october que reanomene com \@dry_org (afortunadament cancel·lada en twitter per usurpació de marca) tal com s'explica en la web http://conspiracionadry.wordpress.com/. Que la dita Associació respon a un model presidencialista i vertical, no creu en l'asamblearismo, ni en la transparència, ni en l'horizontalidad; i ha contactat amb grups feixistes per a, com diuen ells 'sumar': http://www.meneame.net/story/asociacion-democracia-real-ya-dirige-nudo- patriota-espanol De les cares visibles d'esta associació el seu president, Pablo E. Jaén Garrido, és el principal responsable del robatori de les ferramentes de comunicació, i de la manipulació de la Plataforma. Esta associació és un PERILL per als moviments socials perquè, utilitzant el llenguatge 15M i apel·lant a la unitat, pretenen fer-se passar per part del moviment ciutadà quan realment manegen un missatge tecnocràtic i totalitari. Només pels mètodes de manipulació i mentida que han empleat per a constituir-se la deixa fora de qualsevol possibilitat de ser actors en el canvi social. Darrere de l'associació no hi ha cap treball de carrer. L'única força que tenen són els enganyats seguidors d'una fanpage de facebook robada a esta plataforma; i en eixe potent altaveu, i a la manipulació, basen tota la seua influència. Preguem que difongues esta informació a tota persona o col·lectiu que cregues que puga estar sent enganyat, i ens previnguem tod\@s contra este tipus d'oportunistes. Reiterem que la nostra plataforma Democràcia real Ja! no es va a constituir en partit polític. Democràcia real JA!

SIMIOCRÀCIA

Aleix Saló explica en aquest ingeniós video la irreal "democràcia" que tenim en aquest país.

Vídeos relacionats amb el "caso Bárcenas"

El 'caso Bárcenas' segons el diari; "El Mundo"

La corrupció i el frau són ja el segon problema nacional per darrere de la desocupació, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) , corresponent al mes de febrer, la primera enquesta d'este tipus realitzada després de l'esclat del 'caso Bárcenas' L'estudi es va realitzar entre els dies 4 i 12 de febrer, en ple apogeu de les notícies sobre la investigació a l'extresorer del PP Luis Bárcenas i el suposat pagament de sobresous irregulars en el partit de Mariano Rajoy. En esta enquesta, feta pública este dimecres, la corrupció el frau apareixen citats com un problema en el 40% dels qüestionaris, enfront del 17,7% que havia collit en l'estudi de gener, previ a l'esclat del 'Caso Bárcenas'. De fet, la corrupció i el frau han desbancat com a segona preocupació nacional als problemes econòmics i inclús a la classe política en general, que venia ocupant el tercer lloc d'esta taula des de febrer de 2010.
Fins ara, la xifra més alta de corrupció i frau havia sigut el 33,5% constatada pel CIS al gener de 1995. Segons el baròmetre de febrer, els problemes d'índole econòmic passen al tercer lloc, per darrere de la corrupció i el frau, citats pel 35,4% (38,9% al gener) . Mentrestant, els polítics i els partits abaixen un escaló i es col·loquen en la quarta posició, enumerats pel 29,7% (30,2% el mes passat) . Situació econòmica En línia amb les preocupacions ciutadanes, l'institut demoscópico aprecia un repunt significatiu d'aquells que veuen "mala" o "muy mala" la situació política, un 85,7%, enfront del 77,4% de gener. Els que la veuen "buena" o "muy buena" són un 1,4%, quasi la mitat que fa un mes, que era del 2,6%. Tampoc té molta esperança que millore en el futur el 37,9% dels sondejats (el 33,4% opinava així al gener passat) , encara que el 9,7% confia en que d'ací a un any el panorama polític serà millor (abans era del 12,7%) . El CIS també s'ha interessat per conéixer l'opinió dels ciutadans respecte a fa un any i el 55,9% creu que la situació política en general està pitjor que llavors i només al 3,6% li pareix que és millor. Preguntats per la situació econòmica, augmenta el nombre d'espanyols que la perceben com "mala" o "muy mala", ja que eixos grups sumen 92,3%, enfront del 90,8% que ho veia així el mes anterior. Es manté en un percentatge semblant el dels que la veuen "buena" o "muy buena", amb un 0,7%, i descendixen lleugerament els que opinen que és "regular", el 6,8 per cent (8,3% al gener) . També són més pessimistes els enquestats sobre el futur econòmic, ja que el 41,2% es -te'm que d'ací a un any l'economia estarà pitjor (40,2% al gener) , i baixa el nombre dels que creuen que millorarà, que passa del 19,2% del mes anterior al 14,5% de l'enquesta actual. Per a el 68,8% dels entrevistats, la conjuntura econòmica actual és pitjor que fa un any, en tant que el 3,6% opina que és millor. Respecte a les preocupacions dels espanyols, la sanitat seguix com la quinta inquietud, encara que millora lleugerament respecte al mes anterior (del 12,1 de gener al 10,5%) , seguit de l'educació (del 5,8% al 7,8%) . Tampoc hi ha variacions en els llocs que ocupen la inquietud pels bancs (sèptima) i els retalls (octava) . En el cas dels bancs, és citat com a problema pel 5% dels ciutadans (fa un mes era el 5,8%) , mentres que els retalls abaixen del 5,4% al 4,2%.

Què és la corrupció?

La corrupció és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.
La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.

Exemples:

• Una persona es presenta a eleccions prometent el compliment d'unes propostes. L'electorat el vota i aquesta persona aconsegueix el càrrec polític pel qual es presentava. Una vegada aconseguit el càrrec públic aquesta persona, moguda per un interès no relacionat amb el seu electorat, utilitza la seva posició per a prendre decisions que incompleixen els seuscompromisos electorals.
• Un policia d'un cos de lluita contra el narcotràfic fa la vista grossa i/o protegeix traficants de drogues a canvi de favors o obligacions econòmiques.
• Un militar d'alta graduació promet públicament al seu país que s'enviaran tropes per a aconseguir la pau, i aleshores ordena fer la guerra.
• Un grup polític, des del poder, reforma les lleis per a adaptar-les a les necessitats econòmiques d'un sector empresarial, i/o sense haver inclòs les reformes en el seu programa electoral ni haver-ho consultat amb l'electorat. Això també sol conduir a la corrupció estructural.
• El cap de personal d'una empresa selecciona una nova treballadora pel seu atractiu sexual, en comptes de valorar millor altres candidates que responen més als interessos de la corporació. El mateix pot pasar amb motiu d'amistat o parentiu