Wikipedia

Resultats de la cerca

diumenge, 9 de juny del 2013

Els polítics corruptes espanyols, famosos internacionalment.

El diari 'The New York Times' porta hui a la seua portada en un extens article la situació de corrupció a Espanya, en el que afirma que els jutges espanyols estan investigant actualment a "cerca de 1.000 polítics, que van des dels alcaldes de pobles xicotets a exministres del Gobierno". La informació presa com a referència el cas de l'exalcaldessa del Queixal (Saragossa) , María Victòria Pinilla, per a repassar altres com el cas Urdangarin, la gestió de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, i inclús anomena al president del Govern, Mariano Rajoy, del que diu que ha hagut d'enfrontar-se a una llista "en la que es registrava que membres del seu partit rebien diners per davall de la mesa", en al·lusió als sobresous entregats per Luis Bárcenas. 
Encara que 'The New York Times' assegura que Espanya "no és en absolut el més corrupte d'Europa", també apunta que "mucho més està per vindre". Per al diari, la corrupció a Espanya "es el resultat d'una estructura política que posa un enorme poder en mans de les autoritats locals, on molts d'ells poden atorgar contractes o terrenys amb poca o cap consulta". "Durante un esmorzar poden decidir que faràs amb 100 milions d'euros", explica al periòdic Manuel Villoria, professor del ciències polítiques de la Universitat Joan Carles I, i afig que, davant d'açò, els dirigents "podían demanar el que querían". "A menut no és per a ells, pot ser un apartament per a una filla o per als fills d'una hermana", apunta Villoria. 
A més, 'The New York Times' ha destacat els vincles de les autoritats regionals i municipals amb les caixes d'estalvis que, segons la seua opinió, "han creat les condicions ideals per a la corrupció en els anys del 'boom' de la construcción". Respecte d'això, Villoria ha explicat que, pronto, altres sectors començaran a ocupar el lugar" de la construcció. Així, ha indicat que "el sistema sanitari, que està sent sotmés a la privatització, fàcilment podria prendre este lloc en el futur, a menys que es realitzen cambios". 
Reforçar el sistema judicial: El diari nord-americà assenyala que a Espanya "ya es parla de reformar el finançament dels partits i les lleis de transparència, així com l'augment de penes per a la corrupció i l'enfortiment de la independència dels auditores". Però, segons subratlla el periòdic, "muchos experts creuen que encara queda molt per fer per a reforçar el sistema judicial insuficientment finançat, que permet que molts casos de corrupció queden sense resoldre durant años". 
No és la primera vegada que 'The New York Times' dedica algun dels seus reportatges a Espanya. Al setembre de 2012 publicava una sèrie de fotografia que, segons explicava, retrataven "la austeritad i l'hambre" en el país. 
A més, el passat mes de març, el diari nord-americà criticava en un article el "lujo" de la Setmana Santa. 
Per al diari, la corrupció "fue acceptada en el sud d'Europa com un fet normal, com una forma de distribuir el botí entre unes poques persona, en molts casos, els fiscales". Al seu parer, ha sigut l'arribada de la crisi la que, al "estancar proyectos", va acabar "por alçar el vel sobre els funcionaris corruptes, els suborns, els pagaments per favors i altres acords que pocs imaginaban"
"En un moment a Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal estan imposant plans d'austeritat de reducció del dèficit a uns ciutadans en compromisos, estes revelacions de corrupció política generalitzada estan avivant un amarg ressentiment, està desestabilitzant governs i minant la credibilitat de la classe política en el seu conjunto", apunta el text.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada